Els cirugians del Titànic

 La situació económica , sembla que lluny de tocar fons , continua aprofundint la devallada. És com un Titànic que encara no ha arribat a la llera de l´Atlàntic , i continua baixant............fins a on ? De fet ningú ho sap . Tractem d´imaginar el següent panorama: Anem caminant tots per la Gran Via de Barcelona , i veiem com els edificis que tenim al darrera comencen a caure . Poc a poc accelerem la marxa , però els edificis segueixen caient , i sen´s apropen perillosament , a l´hora que cauen , aquests edificis , van sepultant a gent ,cosa que ens fa seguir corrents per evitar ser els següents....i així fins arribar al final.. i...on és el final?? arribarem al final?? Aquesta imatge em vé repetidament al cap. Cada dia , la crisi fueteja més gent del meu entorn , veus com persones properes queden sepultades pels edificis mentre tu  encara estás en els que corres, però no saps quan deixaràs de correr. És dramàtic. Families que abans duien una vida normal , passen a formar part dels " següents". Avui m´han comentat fets que cada cop són més freqüents, gent que surt amb un carro ple d´un súper i que a tota velocitat el fica en una furgoneta i surt corrents sense pagar. Les intervencions policials per fets d´aquests tipus són cada cop més freqüents.

 I a tot això hem de sumar l´intervenció dels nostres dirigents. També faré un símil.
 L´economia espanyola i la catalana , són ara com una persona , a la que li han fet un tall a l´artèria jugular...estem ferits de mort , però podriem salvar-nos. De tota manera els nostres polítics( metges cirugians) han decidit en assemblea , entre metges europeus , espanyols i catalans , que la millor manera de parar l´hemorragia que ens duria a la mort , és aplicar un torniquet a l´altura del coll. Caram ! han parat l´hemorragia!! però ens maten per ofegament....

més clar aigua!!

 I aquesta és la situació.

 En plena maniobra d´ofegament per evitar morir desagnats , han decidit aquests cirugians anestessiar-nos , per no notar el patiment , del dessagnament economic i de l´ofegament per les retallades , amb el debat nacionalista , que sempre va molt bé !!! per que com es una cosa molt visceral , ens fa no percebre el dolor.

 I els ciutadans emborratxats d´aquesta anestèssia ens dediquem a fer.nos nostre els seus debats d´adormidera.

 No se si qui llegeix comparteix el meu diagnòstic o no , però crec que el futur del pacient no pinta gens bé i que evoluciona negativament tant del tall com de l´ofegament. Llavors el plantejament és clar....fins quan??
 L´economia no dona senyals d´arrencar , més aviat a l´inreves , les retallades socials provoquen cada dia més desequilibris socials, i l´atur incrementa cada vegada més els problemes. És un cercle sumament diabòlic. A més , ara , les eleccions paralitzen ( encara més ) el país per tal de dur-se la grossa de governar.
 Els polítics sempre tenen tendència a dir que el que els hi ha tocat no és gaire agradable ara mateix , i és cert , però ells volen fer-ho i no cobren pas malament......Que tindrà el poder que qui el proba......

 Digueu-me catastrofista però tal com està el pati no és descartable CAP escenari pel futur.