Cal dir que les dues avies meves , tenien un origen molt diferent.
La meva àvia materna , havia nascut a una familia petit burgesa de Sant Feliu de Llobregat , de procedència catalana ( tenim constància fins el segle XVII que és fins on un familiar nostre ha arribat) , tenia un odi visceral als francesos , recordo , que cada cop que anavem a l´Empordà , sempre feia el mateix comentari referent als camps pelats de Figueres en amunt , renegant , dient que tot alló ho van arrassar els maleïts gavatxos a la guerra del francès. No els podia veure , i fins i tot els culpava de molts dels mals que teníem.
La meva àvia paterna , tampoc els podia veure , però no era tan radical en aquest sentit. Era d´origen andalús , d´Almeria. Marxà a Algèria ( amb la seva família) en busca de feina quan era colonia francesa , després , encara siguent nena , arribà a Barcelona i als volts decada del 1920 s´instal.là al barri de Gràcia , on no va tenir cap problema per integrar-se.
Un cop acabada la Guerra Civil , va haver de marxar a França , on va viure uns anys fins que tornà a Barcelona. Potser si que ella tenia més motius per no tragar als francesos, perqué el tracte que van rebre els exiliats republicans , no va ser gaire bo, però com he dit , no tenia una postura tan radical , potser haver-hi estat a França la feia més moderada.
Així doncs , entre renecs d´una i altra, em vaig anar fent una imatge de que eren els francesos.
Quan era petit , aquelles imatges repetitives de la TV ( recordo que només teniem dos canals ) de francesos a la frontera destrossant camions carregats de verdures amb aquella violència , o si anem a la vessant més peliculera , els episodis de Curro Jimenez a la tele , només feren que reafirmar aquesta impresió en un nen de 5-6 anys.
"el Estudiante , Curro Jimenez i El Algarrobo" a la tele cañí !!!!" |
També cal dir que aquesta autocomplaença els fa ser massa "chauvinistes" però es cert que també els provoca ganes de mantenir o de fer allò que es creuen que són , i per tant de tractar d´arribar a l´ideal en el que creuen.
Suposo que qui vulgui ja haurà fet un paral.lelisme .
Ni els altres són tant dolents......ni nosaltres tan bons , encara que ens ho creiem o tinguem la raó.
Des de l´estat no han estat mai capaços d´entendre que és Catalunya , no han sabut mai encaixar la diferència , potser és un puzzle sense encaix possible.
Nosaltres a Catalunya tampoc hem volgut treballar sense pensar que algú ens fa ensopegar , i hem redireccionat esforços socials econòmics i polítics a buscar el responsable de tot.
Si convençuts del que som i podem fer , prescindint dels demés , treballéssim per nosaltres creient-nos el que som capaços de fer ( estil francés) potser no estariem com estem. La crisi afecta a tota Europa de manera gairebé de plaga bíblica i volem tenir una teulada pròpia , sense , tenir encara uns bons fonaments.
Ja veurem que aconseguirem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada